¿Quién le ha robado la sonrisa?

A ApatikG le gustaba ir en metro.
Le gustaba ir en metro pero no le gustaba sentarse.
A ApatikG le gustaba observar a toda persona situada dentro del vagón. ¡Cada cual con sus rarezas!
Y le gustaba ver niñas con zapatos de purpurina plateada bailando en el andén.
Y no le gustaba ni que todo el mundo pareciera triste [...]

mas vale, tarde que nunca

no entenc res, no… si? no? si? no? no era veritat? o si? senyor X si t’has de morir, more’t però deixa les coses clares… un dia aniré a Dolce Vitta i et buscaré i polígraf em dirà que m’has estat mentint… ay l’as! falses ilusions!
Aclarim coses?

Oh, my GOD!

ApatikG segueix el seu camí però aquest cop no es troba un Mr Potato, no, ni una rata que menja entrepans, es troba amb… un admirador secret? o 2? No, ApatikG no me miris això avui no beus doble per l’efecte dels estupefaents…
ApatikG no té nom, com tú, home X… No sé qui ets però [...]

la rata comebocatas

ApatikG sigue su camino.
Alguien le contó que el otro dia habían visto a la rata-comebocatas… no sé, alguien le harà un rap y la confundirá con una servilleta…
pasa de canción, anda!

¿empieza el viaje?

ApatikG salia de su casa como todos los días. “Perra vida” pensaba i seguian andando sintiendo el frío en su cara.
Pero aquel camino no era el camino de siempre, almenos no lo parecía. Y no, no era por sus chirucas nuevas.
El caso es que se encontró con el señr Potato, el mismo que vivía en [...]